“És màgia, il.lusió. Destaquen els objectes i “esborren” a l’actor. És l’art de la fantasia, llum i color, en un escenari ple de foscor.”
Rafa Desco
Tota activitat artística té una base tècnica, i com major siga el domini d"aquesta, millors seran els resultats. La técnica és, bàsicament el domini de les eines i els materials que s"han d"utilitzar. En el cas del teatre negre abans d'iniciar-nos en ella, cal treballar amb l"eina de l"actor, el seu propi cos. Per poder-lo utilitzar, traient-ne el màxim partit, primer l"ha de conèixer. N"ha d"haver explorat totes les possibilitats, tots els recursos. Ha de saber que els seus músculs poden moure"s amb més o menys tensió, que la seua respiració varia en funció de les coses que li passen, que la seua veu es mou en un determinat registre, que en pot alterar el timbre o el ritme, etc. És a partir d"aquest coneixement que l"actor i el nostre alumnat del taller de dramatització pot exercitar-se en el domini dels seus recursos i aprendre a utilitzar-los escollint-ne els adequats a cada personatge i a cada situació dramática que interpreta. És a dir utilitza el seu cos per expresar idees,situacions i sentiments.
Busquem la claretat: un gest, un moviment o una inflexió de la veu han de ser precisos, concrets, per tal que l"espectador puga descodificar el missatge. Es tracta, doncs, d"un treball psicomotor globalitzador, és la persona sencera la que entra en joc, que busca el coneixement d"un mateix, l"autodomini i l"equilibri personal.